L’avinguda Meritxell, de carretera general a artèria comercial

El projecte

L’avinguda Meritxell és el màxim exponent de la transformació d’Andorra durant el segle XX. El projecte «Memòries de la construcció de l’avinguda Meritxell» impulsat pel Comú d’Andorra la Vella de manera conjunta amb el Govern d’Andorra, reconstrueix el naixement de l’avinguda i la seva evolució fins la consolidació, poc abans de la creació de la setena parròquia.

L’estudi té com a punt de partida la situació d’Andorra la Vella, l’any 1930, i finalitza el 1977. Es tracta de dos moments històrics que no guarden cap paral·lelisme, el de l’Andorra tradicional i el de l’Andorra moderna.

mainImage1

El projecte té tres pilars: les entrevistes que s’han fet a persones que han viscut el progrés de la zona, la recerca per contextualitzar el treball i l’exposició que s’inaugura a la 41a Fira d’Andorra la Vella i que queda a disposició del visitant a les dependències del Comú.

mainImage2

La història

Introducció

L’avinguda Meritxell neix del no res, com a carretera general, i esdevé la principal artèria comercial del país en poques dècades. La creació com el desenvolupament de l’avinguda són el resultat de la interacció de les iniciatives institucionals i privades, però també de l’adaptació a la demanda del turisme amb una oferta equiparable a la de qualsevol gran ciutat europea.

Quatre dècades de creixement

Història

L’any 1930, el país tenia 4.000 habitants, Andorra la Vella tan sols 600. L’activitat humana de la capital pivotava al voltant del barri antic i de la plaça. En un context d’una economia en recessió, la concessió de FHASA reverteix la situació econòmica, atura l’emigració, millora les comunicacions interiors i connecta Andorra amb els països veïns a través d’una xarxa de carreteres moderna.

mainImage3

Les carreteres de FHASA, amb una estructura radial, parteixen de la plaça Príncep Benlloch, que actua de quilòmetre zero, el que reforça la capitalitat i la centralitat d’Andorra la Vella. Enmig dels prats de dall s’instal·la la carretera general que travessa el riu Valira gràcies a la construcció del pont de la Rotonda que es basteix en un temps rècord i divideix la futura avinguda en dos sectors diferenciats, el de la part alta i el de la part baixa.

A finals dels anys quaranta, el creixement experimentat per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és de tal importància que motiva que es comenci a parlar del conglomerat format per les dues localitats i de la necessitat d’establir un pla urbanístic conjunt.

L’avinguda Meritxell no és homogènia ni en la seva creació ni el seu desenvolupament. Primer creix la part alta com una continuació del nucli antic i de la plaça Benlloch arribant fins al pont de la Rotonda; gairebé dues dècades més tard, es desenvolupa la part baixa des del pont fins el límit amb Escaldes, afavorit per la influència d’aquesta darrera localitat i per les inversions públiques que es realitzen en aquest sector durant la dècada dels anys seixanta del segle passat, com la caserna de bombers, edifici de telèfons o correus francesos.

A partir de la dècada dels setanta, la part baixa creix a un ritme superior al de la part alta, fins arribar a equiparar-se al final del període estudiat.

Un cop l’avinguda Meritxell ha assolit un grau de desenvolupament avançat, afavorit per la creixent activitat turística i comercial, es produeix una adaptació i una reorientació dels establiments a la demanda turística. Hi ha fenòmens curiosos com el desenvolupament de les galeries comercials a la part alta, durant els anys cinquanta, i la proliferació de grans magatzems a la part baixa, durant els anys seixanta i setanta. Als anys setanta hi havia cinc grans magatzems a la part baixa de l’avinguda, a més de Pyrénées a la part alta. En aquest moment, l’avinguda Meritxell, en la seva totalitat, es consolida com l’artèria comercial per excel·lència on s’hi reuneixen comerços especialitzats amb productes de qualitat.

El nom de l’avinguda Meritxell no apareix, de forma oficial, fins l’any 1951; abans se l’anomenava carretera d’Escaldes, especialment a la part baixa. Passa temps fins que el nom de l’avinguda és integrat per la població de la capital ja que durant anys preval el nom de casa sobre l’adreça postal.

Per finalitzar, es pot afirmar que l’avinguda Meritxell s’ha comportat com un organisme viu i no ha parat d’evolucionar fins a esdevenir un dels principals atractius turístics del país, amb una oferta equiparable a la de qualsevol gran ciutat europea.

iconSurvey1
Quantes persones
han completat l'enquesta?
iconSurvey2
Quantes persones
han aportat al projecte?